Intel·ligència Artificial Generativa i models fundacionals a la UE

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), en col·laboració amb el Centre d'Estudis de Polítiques Europees (CEPS) ha publicat un exhaustiu informe sobre el panorama actual de la intel·ligència artificial generativa (GenAI) i els models fundacionals dins de la Unió Europea analitzant el seu impacte, avanços tecnològics i implicacions reguladores.

Alguns dels aspectes destacats de l'informe són:

• Creació d'una terminologia unificada de IA: la ràpida evolució de la IA generativa i els models fundacionals requereix una terminologia unificada per a una comunicació efectiva. És crucial distingir que GenAI crea contingut, mentre que els models fundacionals són més amplis i adaptables. Aconseguir aquesta claredat en les definicions garanteix que les tecnologies es desenvolupin, gestionin i implementin eficaçment en tots els sectors.

• Domini i dependència en el mercat de capacitats de IA: El mercat de la IA Generativa (GenAI) està dominat per empreses estatunidenques, que acaparen més del 80% del finançament global, mentre que la UE enfronta desafiaments en inversió i sobirania tecnològica, malgrat els avanços xinesos amb models de menor cost.

• La cadena de valor de GenAI a la UE: La cadena de valor de GenAI inclou des de fabricants de maquinari i proveïdors de dades fins a desenvolupadors de models i usuaris finals; destacant la integració vertical de grans tecnològiques com a Meta, Google i Microsoft amb OpenAI, que genera eficiència, però amenaça la competència i les startups especialitzades de la UE. Es requereix una política equilibrada que secundi tant solucions integrades com innovacions en sectors clau europeus com l'automoció, les energies renovables i l'educació.

• El camí a seguir: l'informe, basat en una anàlisi DAFO, suggereix que, a fi d'enfortir el desenvolupament de la IA a la Unió Europea, aquesta ha d'impulsar la recerca, reduir les barreres reguladores i fomentar el talent i la col·laboració internacional, especialment amb el Regne Unit.

Finalment, l'estudi ofereix recomanacions polítiques dirigides a les institucions europees, a les organitzacions de la societat civil i al propi CESE; com ara la identificació de les necessitats de major inversió, major desenvolupament d'habilitats i major claredat reguladora; i la necessitat d'una major col·laboració amb les organitzacions de la societat civil.

Tot això amb l'objectiu de fomentar un ecosistema de IA europeu competitiu, ètic i inclusiu.

Pot consultar l'estudi complet en el següent enllaç: QE-01-25-014-EN-N_0.pdf