Nacions Unides reconeix la importància de la IA i el seu potencial transformador mundial

• L'informe sobre Desenvolupament Humà de les Nacions Unides exposa els resultats d'una de les majors enquestes sobre IA a nivell mundial.
• Més de la meitat de la població té l'esperança que la IA servirà per a millorar les seues vides.

A Coruña, 23 de maig de 2025 – L’Informe sobre Desenvolupament Humà, elaborat anualment pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), se centra enguany en la intel·ligència artificial (IA) i el seu potencial per ajudar a transformar les economies i les societats. També valora quines decisions i mesures es poden adoptar perquè tots els països tinguen l’oportunitat de prosperar en un món amb IA.

Pel que fa a l' Índex de Desenvolupament Humà (IDH), destaca el context d’estancament general des de la pandèmia de la Covid-19; tot i això, Espanya ha millorat la seua puntuació en aquest període, passant d’un IDH de 0,901 en 2020 a 0,918. A més, és un dels països amb major penetració en habilitats relacionades amb la IA, ocupant el lloc número 12 a escala mundial, i se situa per davant d’altres països del seu entorn com França en atracció de talent en IA.

L’informe presenta els resultats d’una de les majors enquestes d’opinió pública sobre IA realitzades a nivell mundial en els últims tres anys: més de 21.000 persones de 21 països i 36 idiomes van ser enquestades. A continuació es detallen algunes dades rellevants:

• Aproximadament dos terços dels enquestats esperen utilitzar la intel·ligència artificial en l’educació, la salut i el treball durant el proper any.
• Més de la meitat confia que la IA servirà per a millorar les seues vides.
• Els homes fan més ús de la IA que les dones. Les persones amb un nivell educatiu més alt la fan servir en major proporció que aquelles amb menys formació. L’edat també influeix: les persones majors senten que la IA pot reduir el seu sentiment d’autonomia.

En relació amb el món laboral, l’avenç de la IA genera temors sobre pèrdues massives de llocs de treball, segons l’informe. No obstant això, les dades de l’enquesta dibuixen un escenari optimista:

• La meitat dels enquestats a nivell mundial creu que les seues feines podrien ser automatitzades.
• Sis de cada deu esperen que la IA tinga un impacte positiu en el seu treball, creant nous llocs i oportunitats.
• El 13 % considera que la IA podria provocar pèrdua de treballs, i només una de cada vuit persones pensa que la IA li podria llevar el seu lloc de treball.
• L’ús de la IA generativa en el treball està creixent més ràpidament que l’ús dels ordinadors o d’Internet.

Tot i que és evident que hi haurà canvis en la demanda laboral, l’informe afirma que delegar tasques a les màquines pot alliberar les persones, perquè puguen dedicar més temps a altres àmbits de la vida, com ara el treball creatiu, la cura de pacients, l’educació o l’aprenentatge de noves habilitats; activitats en les quals les màquines no destaquen i on el component humà és fonamentalment valuós.

A més, la IA pot millorar la capacitat industrial, afavorir una major diversificació de les cadenes de valor i potenciar mercats més competitius per a treballadors autònoms. També pot generar nous coneixements i competències en benefici de tots, des de llauradors fins a xicotets empresaris, i crear noves funcions per a les persones de maneres encara impensables.

Dins del marc del Reglament Europeu sobre Intel·ligència Artificial i les línies de treball de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), és especialment rellevant l’enfocament que defensa l’informe: una IA centrada en la persona. Per a això, identifica tres àrees d’actuació:

1. Construir una economia “complementària”, en la qual les persones col·laboren amb la IA en lloc de competir-hi. La millora de la intel·ligència humana, l’empoderament dels treballadors i el desplegament estratègic de la IA són clau.
2. Impulsar una innovació amb propòsit, integrant l’acció humana en tot el cicle de vida de la IA, des del disseny fins a la seua implementació.
3. Invertir en capacitats rellevants perquè les persones puguen aprofitar al màxim la IA en les seues vides, atenent als riscos i preocupacions sobre els biaixos, la privacitat, l’accessibilitat i l’equitat.

En conjunt, aquestes tres àrees conviden els responsables polítics a prendre decisions, decidint com utilitzar la IA per crear oportunitats que permeten afrontar reptes globals com el canvi climàtic, els conflictes, la migració massiva i l’augment accelerat de les desigualtats.

Finalment, l’informe convida també a la reflexió, en afirmar que els riscos són només una part de la qüestió; la IA ofereix moltes més possibilitats per al bé comú, i aprofitar-les per satisfer les expectatives de les persones d’una vida millor depén de molt més que d’algoritmes: és una qüestió de decisions.

En l’enllaç següent es pot consultar l’informe complet:

A Matter of Choices - United Nations Development Programme